Sovint entenem el sensellarisme com la circumstància de les persones que es troben sense sostre, quan de fet, el terme sensellarisme es refereix a la situació d'una persona que no disposa de les mínimes condicions d'habitatge que permeten viure amb dignitat. En el 2010, en el marc de la Conferència de Consens Europeu, els socis i la Comissió Europea van acordar una definició per al sensellarisme a partir de quatre circumstàncies com a formes extremes d’exclusió: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat.
Exposem les situacions que podem trobar en cada cas fent eco d’una classificació que la FEANTSA (European Federation of National Organisations Working with the Homeless) va redactar sota el nom ‘Tipologia europea de sensellarisme i exclusió residencial’:
A. SENSE SOSTRE
1. Viure en un espai públic o a la intempèrie.
2. Pernoctar en un alberg i estar forçat a passar la resta del dia en un espai públic.
B. SENSE HABITATGE
3. Viure de forma temporal en albergs o centres per a persones sense llar.
4. Viure en refugis per a dones de forma temporal.
5. Viure en allotjaments temporals reservats a persones migrades i a demandants d’asil.
6. Viure en institucions residencials o d’internament (presons, centres d’atenció sanitària, centres de menors, hospitals psiquiàtrics, etc.) amb un termini definit de sortida.
7. Viure en allotjaments amb suport social.
C. HABITATGE INSEGUR
8. Viure en un habitatge sense títol legal (viure temporalment amb familiars o amistats de forma involuntària, viure en un habitatge sense contracte d’arrendament, etc.).
9. Viure sota l’amenaça de desnonament amb notificació legal.
10. Viure sota l’amenaça de violència per part de la família o la parella.
D. HABITATGE INADEQUAT
11. Viure en una estructura temporal no convencional com una barraca.
12.Viure en un habitatge no apropiat segons la legislació estatal.
13.Viure en un habitatge massificat.
Des d’Hàbitat 3 combatem el sensellarisme sota l’objectiu que tota la societat i, en especial, els col·lectius en situació de major vulnerabilitat puguin disposar d’un habitatge digne. Ho fem col·laborant amb les entitats socials i les administracions públiques per tal que puguin dur a terme els seus projectes d’inclusió social mitjançant la inclusió residencial. Quan parlem d’habitatge parlem de la vida de les persones, d’estabilitat, de seguretat, de salut, de dignitat i de tranquil·litat.