La IV Jornada COHABITAC referma el valor de l’habitatge d’inclusió davant l’exclusió residencial
6 d'octubre de 2026
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Hàbitat, hem participat en la IV Jornada de COHABITAC, centrada aquest any en la necessitat de reforçar un model que combina habitatge estable i acompanyament social per donar resposta a les situacions d’exclusió residencial més severes.
Aquest primer dilluns d’octubre, COHABITAC —la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social, de la qual Hàbitat3 forma part— va celebrar al Hub Social de Barcelona la seva IV Jornada, sota el lema “L’habitatge d’inclusió: una resposta a l’exclusió residencial”.
La trobada va posar el focus en una realitat que coneixem de prop: tenir accés a un habitatge és imprescindible, però en determinades situacions no és suficient. Cal també oferir els suports necessaris perquè les persones puguin sostenir-lo i avançar en els seus processos d’autonomia i inclusió.
Actualment, la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social de Catalunya compta amb 4.046 habitatges, més del 70% dels quals estan en mans de les entitats de COHABITAC, davant una demanda que continua superant l’oferta disponible.
Posar les persones al centre
La jornada va ser inaugurada per Carme Trilla, presidenta d’Hàbitat3 i de COHABITAC, i Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Durant la seva intervenció, Carme Trilla va destacar que l’habitatge i l’acompanyament social constitueixen “el binomi imprescindible per garantir l’eficàcia en el camí cap a la inclusió residencial”.
Aquesta mirada va recórrer tota la jornada: els processos de les persones són diversos, tenen ritmes i temporalitats diferents i el model s’ha d’adaptar a aquesta realitat. L’acompanyament esdevé, per tant, una peça essencial.
I per parlar d’acompanyament, la jornada va voler donar veu també a les persones que el viuen en primera persona. A través d’un vídeo vam poder escoltar els testimonis de Marisa, Juan Pablo, Ismari-Yulissa i Mari Carmen, persones llogateres d’entitats de COHABITAC, que van compartir la seva experiència.
Incorporar aquesta experiència viscuda a la reflexió permet sumar al coneixement professional el coneixement de les persones directament implicades i entendre millor què significa acompanyar en els processos d’inclusió residencial
Lourdes Borrell, directora de Programes i Innovació Social d’Hàbitat3, va presentar el model que proposem des de COHABITAC, basat en una idea clara: el dret a l’habitatge ha d’anar acompanyat del dret al suport. Garantir una llar, però també l’acompanyament necessari perquè les persones puguin sostenir-la i avançar en el seu projecte vital.
Quant costa un habitatge d’inclusió?
Mijail Acosta, director de la Fundació Mambré, va presentar l’estudi de costos elaborat per COHABITAC, que situa en 14.244 euros anuals el cost d’un habitatge d’inclusió en un escenari mitjà, incloent-hi l’habitatge, la gestió immobiliària i l’acompanyament social. Posar xifres al model permet dimensionar els recursos necessaris per consolidar-lo i ampliar-lo.
La jornada va acabar portant aquesta reflexió a les polítiques públiques amb la taula “Quin espai tenen els habitatges d’inclusió en les polítiques públiques?”, moderada per Carme Trilla, i amb la participació de Lidia Guillén, secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya; Anna Vila, directora general de Serveis Socials i Inclusió; Esther Pallarols, directora general de Pressupostos; i Gemma Barba, del Servei d’Habitatge de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. El debat va posar sobre la taula la necessitat que les polítiques d’habitatge i de drets socials avancin de manera coordinada.
Un nou marc de col·laboració amb la Generalitat
Just abans de començar la jornada, Carme Trilla, com a presidenta de COHABITAC, i Sílvia Paneque van signar el Protocol general d’actuació entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i COHABITAC.
L’acord estableix un marc de col·laboració publico-social per avançar en la promoció i gestió d’habitatge social i assequible, incorporar més habitatges al parc social i reforçar l’habitatge d’inclusió i el paper de les fundacions que hi treballem.
Ens emportem de la jornada una idea clara: davant les situacions d’exclusió residencial més complexes necessitem més habitatge, però també escoltar les persones i oferir els suports necessaris perquè aquest habitatge es pugui convertir en una llar estable.
Més informació sobre la IV Jornada:
La jornada als mitjans:
