"Tot i passar gana, s'ha de seguir lluitant. Hi ha un dia en què veus la llum!"

Paula Santolalla - Barcelona. 

Té 41 anys. Segueix estudiant per seguir prosperant i tenir més oportunitats. Polivalent. Resilient. Propera. Salma plora quan recorda el dia del seu desnonament i com el seu veí, la seva assistenta i projectes com Hàbitat3 les van ajudar. A ella i a la seva filla de nou mesos.  “Mai no se sap d’on pot sortir el bé…”, intenta dir amb la veu trencada. 

El seu somni era ser metgessa però com els números i la ciència no acabaven de fer-li el pes va decidir estudiar dret al seu país natal, Argelia. La petita “d’una família ben normal”, com afirma ella, va compartir la infantesa amb set germans i quan va acabar els estudis va volar a Bèlgica on hi vivia un d’ells. Anys més tard, va aterrar a Barcelona i a Hàbitat3. 

La Salma viu a un dels pisos d'Hàbitat3 amb la seva filla de qui se'n fa càrrec sola

Per què vas decidir marxar d’Argèlia?

Tenia un germà vivint a Europa i em va dir: “Marxa del país. A Brussel·les treballant del que sigui cobraràs molt més que com a advocada a Argèlia”.

Quin era el teu horitzó al teu país natal un cop vas acabar la carrera de dret?

El meu futur no era molt esperançador. Hauria de conformar-me amb un salari de 200 euros al mes i el fet de ser dona, no hauria ajudat a tenir més oportunitats. És injust però una realitat.

I aquí vas trobar-te amb una realitat esperançadora?

Va ser molt dur. Els primers dies no parava de plorar. Vaig haver de treballar molt la frustració al veure que havia de fer feines que estaven molt per sota de les meves capacitats.  El fet de portar l’etiqueta “Argèlia” no ajudava tampoc.

"Vaig haver de treballar molt la frustració al veure que havia de fer feines que estaven molt per sota de les meves capacitats"

Poder si hagués posat EEUU...

Sí… Exacte. He fet de tot des que vaig arribar.  Des de neteja, cambrera d’una xurreria, cuinera, fins cuidadora d’ancians. 

Havent vist el que has vist, què necessita el món?

Empatia, que no ens trepitgem l’un a l’altre i menys racisme. 

I què et dóna esperança per seguir lluitant?

Déu i la meva filla. 

Parla’m de la nena…

Té 8 anys. És tossuda i molt responsable. Sempre es preocupa per mi. Jo he hagut d’anar a teràpia perquè patia molt quan era petita, em costava molt separar-me d’ella...Però ara tot bé. Ella diu que és espanyola, no d’Argèlia. No parla ni una sola paraula d’àrab!

I el seu pare….?

Un bon home, del meu país. Però no va funcionar. Ens portem bé, però cadascú pel seu costat… Anys abans havia estat amb un espanyol, l’havia denunciat per maltractament.

Sembla que ho tens superat…

Pateixo de depressions però sempre tiro endavant. Davant la nena no ho mostro perquè no vull que pateixi. A la feina sempre tinc ganes de treballar i encetar projectes. Tirar de l’equip.

Ets una dona amb molta força. No va haver de ser gens fàcil…

Quan la nena tenia 9 mesos i m’acabava de separar de la meva segona parella… Em vaig quedar sense feina i no en trobava cap que fos compatible amb cuidar de la meva filla. Ens van desnonar. No sabia on anar! 

…

Encara recordo com en aquells dies tan difícils abans que ens fessin fora del pis... el meu veí ens va ajudar. Mai saps d’on pot sortir el bé.Era un senyor gran, d’aquí, anava amb la bombona d'oxigen. Jo sempre li portava la compra perquè no es podia moure gaire i vivia sol…L’acompanyava al metge... I quan va veure la nostra situació… Sempre ens donava diners perquè pogués comprar la llet per la nena… 

"Encara recordo com en aquells dies tant difícils abans de que ens fessin fora del pis... el meu veí ens va ajudar. Mai saps d’on pot sortir el bé"

Explica’m què et deia…

La nena menjava molt. A la guarderia li donaven menjar però… després, un cop a casa, no tenia per donar-li gairebé res! Ell, quan ens veia tornar de la guarderia, sempre em demanava que anés al supermercat a comprar-li quatre ximpleries. Fins i tot em donava el número PIN de la seva targeta! I quan tornava amb les bosses... Em donava també diners… També li va preparar aniversaris a la nena.

Allò que dónes et torna… Seguiu en contacte?

Hi ha gent molt bona. Sí! Encara seguim en contacte. No ens veiem des que vam venir al pis de Sagrera perquè ell segueix vivint al nostre anterior barri però ja veus... quin bon home. 

Salma, al barri de Sant Andreu, on fem l'entrevista i hi viu

I què va passar aleshores…?

Gràcies a la meva assistenta va aparèixer Hàbitat3. Una salvació. Jo esperava anar a albergs socials… I el mateix dia que ens havien desnonat vaig rebre una trucada: em van dir que tenia un pis, i a més a més, a la mateixa zona on érem…! Vaig començar a plorar com una boja. Podria seguir portant la nena a la mateixa guarderia...veient la nostra gent del barri…!

"Gràcies a la meva asistenta va aparèixer Hàbitat3. Una salvació. Jo esperava anar a albergs socials… I el mateix dia que ens havien desnonat vaig rebre una trucada: em van dir que tenia un pis, i a més a més, a la mateixa zona on érem…! Vaig començar a plorar com una boja. Veia la llum!"

Et van cedir un pis que sí podies permetre’t.

Exacte. Hàbitat3 ens va cedir un pis que podia pagar amb el subsidi que estava rebent en aquell moment. Més endavant vaig trobar feina i ens van cedir un altre pis on som ara a la Sagrera. Estic molt contenta amb tothom amb qui he coincidit d’Hàbitat3. M’han ajudat i m’ajuden sempre en tot. 

"Hàbitat3 ens va cedir un pis que podia pagar amb el subsidi que estava rebent en aquell moment. Més endavant vaig trobar feina i ens van cedir un altre pis on som ara a la Sagrera. Estic molt contenta amb tothom amb qui he coincidit d’Hàbitat3. M’han ajudat i m’ajuden sempre en tot"

Què vas aprendre d’aquells moments tan difícils?

Que no s’ha de tirar la tovallola ni caure en mals àmbits, i més quan tens nens petits. Tot i passar gana en certs moments, s’ha de lluitar. Veig persones que se’n van a les drogues i diuen que són circumstàncies de la vida però no ho entenc. 

"Tot i passar gana, s'ha de seguir lluitant"

I ara, quin és el teu dia a dia?

Estic a l’atur i estudio per ser auxiliar d’infermeria. A l’última residència de la tercera edat on vaig treballar vaig adonar-me que m’agradava cuidar les persones. Confio que quan acabi el curs i faci les pràctiques, trobaré feina.  

De metgessa a auxiliar d’infermeria... hi trobo relació. Podem dir que vas camí d’aconseguir el teu somni?

(ha, ha, ha) No valc per ser metgessa però estic al sector. D’auxiliar és probable que passi a estudiar infermeria. Ajudo la meva neboda amb els seus estudis i m’agrada. 

Se’t veu bé…

Estic contenta. He pogut canviar la meva filla d’escola a una de concertada. Això per mí és el més important. Que ella rebi una bona educació i pugui ser independent em fa feliç. 

Té un bon exemple a seguir a casa de dona lluitadora, resilient i bona. 

Sí... Ella està molt orgullosa de la seva mare i jo d’ella. 

Si poguéssim tirar enrere, què li diries a la Salma adolescent quan encara no s’havia enfrontat a la vida?

Rectificaria moltes coses però no em penedeixo de res. M’hauria dit “Espavila una mica més!”

“Espavila una mica més”…?

Sí. Em donava massa als altres, m’oblidava de què volia jo!  

Quin és el millor regal que podem fer-nos, doncs?

Creure en un mateix. 

I per què estàs agraïda a la vida?

Per Déu, pels meus pares, per la vida en sí mateixa, per aquest país que m’ha permès aprendre tant i donar-li una educació a la meva filla i per la meva filla.