Els reptes de la inclusió de les persones amb discapacitat i problemes de salut mental: l’habitatge és un factor clau.

L’acte, que tenia per nom “Vivir, decidir, participar: el camino hacia la comunidad” va comptar amb la participació de diferents experts, entre els quals també hi havia Lourdes Borrell, Directora de Programes i Innovació Social d’Hàbitat3, que va poder debatre a la taula rodona “De la institución a la comunidad: desafíos y oportunidades en la inclusión de personas con discapacidad”. La taula, moderada per Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental i Adiccions i codirector de la Fundació Joia, va comptar amb la participació de professionals de diferents entitats del sector i de dues persones amb experiència pròpia en serveis d’habitatge.

Entre les reflexions més destacades, Borrell va remarcar la importància de viure en comunitat per a les persones amb problemes de salut mental o discapacitat, ja que “és la seva manera de relacionar-se i connectar amb l’entorn”. Segons Borrell, l’accés a l’habitatge és la clau per poder decidir com es vol viure i per oferir opcions, però sempre amb un acompanyament que faciliti la vinculació amb el barri, la família i la xarxa comunitària.

Durant la taula, Eduard Rafel, director de programes de l’àrea d’habitatge individual (Housing First) de Sant Joan de Déu, va remarcar que “tenir habitatge vol dir tenir drets”, i que és essencial garantir la coordinació entre els diferents serveis socials i sanitaris.

Pel que fa als reptes, Borrell va subratllar que l’estigma encara és un obstacle: sovint costa que les comunitats veïnals acceptin habitatges destinats a persones amb problemes de salut mental, tot i que “s’ha demostrat que l’acompanyament que hi ha darrere d’aquests projectes és clau per al seu bon funcionament”. També va apuntar la necessitat d’escalar aquests serveis: moltes famílies conviuen amb situacions de salut mental sense seguiment adequat, i l’encariment del mercat immobiliari impedeix la rotació de persones que han completat un bon procés i podrien accedir a un habitatge autònom.

“La política d’habitatge ha d’anar acompanyada de pressupost i de serveis d’acompanyament social que en garanteixin la continuïtat i l’èxit”, va concloure Borrell.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de José Antonio Larraz, especialista psiquiatra, que va recordar que sense habitatge és molt difícil parlar d’inserció o de vincle comunitari —una reflexió que resumeix la importància de posar l’habitatge al centre de qualsevol estratègia d’inclusió.