10 anys de Sant Eloi: un projecte pioner en gestió de pisos socials

Fa uns mesos vam celebrar un nou desè aniversari: l’entrada de les primeres persones llogateres al bloc de Sant Eloi de la Zona Franca de Barcelona. Des de 3Cat van fer-ne un reportatge explicant el projecte, el podeu llegir aquí.

Sant Eloi és un dels nostres projectes més emblemàtics i va suposar una punta de llança de moltes de les iniciatives que més endavant ha dut a terme la Fundació. Aquest és un edifici amb 32 pisos on viuen usuaris de vuit entitats socials diferents.

La història del projecte

El bloc el va construir l’Agència de l’Habitatge l’any 2008 amb la intenció de fer lloguer social per a joves, però no es va poder fer mai perquè hi va haver ocupacions conflictives que van afectar la convivència al barri. Finalment, l’Agència de l’Habitatge el va desallotjar i va decidir donar-li un ús social.

Fa deu anys ens el va cedir a la Fundació perquè gestionéssim els 32 pisos de forma social, tot un repte per a una entitat com la nostra que tot just acabava de néixer.

Des de la Fundació vam contactar amb  entitats de la taula del tercer sector per teixir aliances i les mateixes vuit entitats que avui formen part del projecte van embarcar-se en l’aventura.

La clau de les aliances

Nosaltres gestionem el manteniment dels 32 pisos i ens coordinem amb les vuit entitats de diferents àmbits, com la salut mental, el sensellarisme o les addiccions. Són aquestes vuit entitats les que busquen les persones que viuran als pisos i les que els donen el suport social.

Des d’Hàbitat3 hem replicat aquest tipus de gestió després a altres llocs, com a l’emblemàtica  Casa Bloc del barri de Sant Andreu, on la Generalitat també ens va cedir 17 pisos per a diferents col·lectius molt vulnerables.

Una dècada després

Déu anys més tard, el projecte segueix sent un referent i és un dels emblemes de la feina de la Fundació Hàbitat3. Va ser una iniciativa pionera a l’Estat en la gestió d’habitatge social, per la conjunció en un mateix edifici de persones amb diverses situacions de problemàtica social que reben el suport i l’acompanyament d’entitats socials.

És aquesta mixtura: la diversitat de l’origen, l’edat i les situacions de les persones que conviuen en l’immoble, el que permet donar més fortalesa a l’estructura de convivència; així com l’acompanyament individualitzat a cadascuna de les persones per part de cada entitat social i el treball en xarxa entre totes elles.

Tot i que el model és un èxit, actualment des d’Hàbitat3 apostem per una mixtura social major. Creiem que el model a seguir són edificis on es barregin moltes més realitats diferents: des de col·lectius molt vulnerables que necessitin suport d’entitats socials a persones o famílies que accedeixin a pisos de protecció oficial. Realitats diverses, com en qualsevol escala de veïns.