Carme Trilla reclama més reconeixement de les entitats sense ànim de lucre proveïdores d’habitatge a Europa

El Parlament Europeu ha posat al centre del debat la crisi d’habitatge que afecta tots els països de la UE. En un acte celebrat dijous passat a Barcelona, s’hi van presentar les línies principals de l’informe sobre habitatge elaborat per la Comissió HOUS, que proposa un marc comú basat en cinc pilars: el paper de les autoritats locals i regionals, l’oferta, el finançament, la demanda i la generació de dades fiables.

En l’acte hi van participar l’eurodiputat i membre de la comissió Borja Giménez, la presidenta de la European Network for Housing Research, Montserrat Pareja, i la presidenta d’Hàbitat3 i COHABITAC, Carme Trilla. Giménez, que va ser el ponent de l’informe, va destacar la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge i reduir la burocràcia per facilitar l’accés a l’habitatge.

Reconèixer el paper del tercer sector

Carme Trilla va defensar la importància de la col·laboració entre el sector públic, privat i el tercer sector. De fet, va remarcar que en l’informe havia trobat a faltar més referència a les entitats gestores i proveïdores d’habitatge sense ànim de lucre com Hàbitat3.

Tot i que a Espanya aquest teixit d’entitats sense ànim de lucre és petit, si que hi ha molts països europeus on el tercer sector té un pes molt important en les polítiques d’habitatge. Trilla, va destacar que som aquestes organitzacions, les que no tenim cap altre objectiu que proveir d’habitatge, les que podem tenir un paper important en les polítiques d’habitatge de llarg termini. Per això, però, va reclamar que es necessiten avantatges fiscals, financers i urbanístics que ens permetin una certa capacitat d’actuació.

L’informe sí que contempla un IVA superreduit per a activitats com el subministra en la construcció d’habitatges, la renovació i la rehabilitació. Un aspecte que Carme Trilla va celebrar.

Impacte social de les polítiques d’habitatge

Trilla va posar l’accent en l’últim dels punts de l’informe: la generació de dades fiables. Així, la presidenta d’Hàbitat3 va defensar que es faci un control de l’impacte social de les polítiques d’habitatge. “Sense saber el feeedback de la població és difícil saber si les polítiques realment funcionen”, va  insistir. Montserrat Pareja-Eastaway també va coincidir que les dades socials són imprescindibles per avaluar si les polítiques són eficaces, i va proposar indicadors socials europeus per mesurar els avenços reals en matèria d’habitatge. “La política d’habitatge ha d’anar més enllà de proveir pisos socials”, va apuntar.   

Sensellarisme en augment i necessitat de consens i finançament

Trilla també va remarcar l’augment del sensellarisme a tots els països de la UE, i va fer un especial èmfasi amb el que considera “una forma de sensellarisme encobert” com és el lloguer d’habitacions on viuen famílies senceres. Aquesta situació, que suposa viure en condicions d’infrahabitatge, és una nova realitat a moltes ciutats com Barcelona i Trilla va demanar mesures per evitar aquestes situacions, ja que com va concloure “el dret a l’habitatge no és el dret a una habitació”.

Finalment, també va destacar la importància que hi hagi finançament per la construcció d’habitatge assequible i social, ja que si no és impossible que sigui viable. Davant les intervencions i les preguntes dels assistents, Trilla va demanar consens entre els diferents partits polítics, perquè com des d’Hàbitat3 també defensem es necessiten pactes i polítiques d’habitatge a llarg termini, ja que la situació és ja insostenible.

Podeu escoltar el diàleg sencer en el vídeo: