Habitatge i salut mental: una aliança imprescindible per garantir vides dignes
17 de febrer de 2026
Crònica de la compareixença al Parlament de Catalunya
El divendres 6 de febrer de 2026, la Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions del Parlament de Catalunya va celebrar una sessió dedicada al vincle entre habitatge, salut mental i processos de recuperació.
Una sessió rica, necessària i carregada d’evidències que confirmen una idea essencial:
Sense un habitatge segur i estable, no hi pot haver recuperació ni benestar.
Entre les persones cridades com a expertes hi van intervenir:
- Carme Trilla, presidenta de Cohabitac i presidenta d’Habitat3
- Maite Tudela, codirectora del Grup ATRA que intervenia en representació de la de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia per a Drogodependents de Catalunya i també de la Federació Catalana de Drogodependències i del Fòrum de Salut Mental i Addiccions
- Mercè Generó, gerenta d’Osonament
- Neus Farrés, directora d’Habitatge de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya
- Josep Maria Solé, director general de Support-Girona
- Guillem Fernàndez, responsable d’incidència, recerca i avaluació de la Fundació Arrels
La intervenció de Carme Trilla va oferir una mirada global sobre el dèficit estructural d’habitatge a Catalunya i les seves implicacions directes en la vida de les persones amb problemes de salut mental.
El context: un dèficit estructural que afecta tothom, però especialment els col·lectius vulnerables
Trilla va posar sobre la taula una dada clau: Catalunya disposa de 3 milions d’habitatges principals, però només 50.000 són públics o socials, és a dir, un 1,7% del parc total. Lluny del 15% que és habitual en la majoria de països europeus.
Aquesta manca d’habitatge social té conseqüències directes:
- 7.000 desnonaments l’any 2024
- augment del lloguer d’habitacions en condicions molt precàries
- creixement del sensellarisme
- dificultat de les entitats per trobar pisos on allotjar les persones que acompanyen
La conclusió és clara: el sistema d’habitatge és insuficient i està generant noves formes d’exclusió residencial.
La recuperació en salut mental necessita habitatge
Des de la seva experiència, Carme Trilla va remarcar que moltes persones que han fet llargs processos de recuperació en salut mental estan preparades per fer un pas important: viure de forma autònoma, en un habitatge segur, assequible i amb suport professional.
Aquest és el model d’habitatge amb suport que defensen les entitats de salut mental i addiccions, i que necessita:
- pisos assequibles, ben ubicats
- un marc estable de finançament
- un acompanyament social professionalitzat
- coordinació entre administracions i entitats especialitzades
Segons Trilla, l’escala de necessitats és perfectament assumible: mentre que el dèficit global d’habitatge és de 300.000 pisos, les entitats especialitzades només en necessiten 1.400 per donar resposta immediata.
“És una xifra abordable com a país. No resoldre-ho és gairebé injustificable”, va afirmar.
Habitatge + suport: el model que funciona
Carme Trilla va explicar el paper d’Habitat3 com a fundació centrada en la provisió d’habitatge, la negociació amb administracions públiques, entitats financeres i propietaris particulars, així com en la rehabilitació, gestió i garantia d’una bona convivència en els pisos que administra.
Tot i això, va remarcar que el suport en salut mental correspon sempre a les entitats especialitzades, fet que configura un model de corresponsabilitat que funciona i que cal continuar ampliant. En aquesta línia, va destacar diverses iniciatives en marxa, com la proposta perquè les entitats socials puguin ser adjudicatàries d’habitatge protegit —un canvi legal que facilitarà significativament els programes d’habitatge amb suport—, el treball conjunt que es fa des de la xarxa Cohabitac, formada per 19 organitzacions, i la necessitat d’incorporar l’acompanyament social dins la cartera de serveis del Departament de Drets Socials.
Les altres veus: una diagnosi compartida
Maite Tudela (Grup ATRA) —en representació de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques Pisos de Reinserció i Centres de Dia per a Drogodependents de Catalunya, de la Federació Catalana de Drogodependències i del Fòrum de Salut Mental i Addiccions, totes tres entitats membres del patronat d’Habitat3— va subratllar que, sense un habitatge digne i estable, és impossible garantir la recuperació d’un trastorn mental o d’una addicció, i que la xarxa actual continua sent insuficient i massa rígida.
Mercè Generó (Osonament) va destacar la necessitat d’itineraris més flexibles i millor adaptats als diferents perfils, especialment en el cas de persones grans. Finalment, Neus Farrés (FMMC), Josep Maria Solé (Support-Girona) i Guillem Fernàndez van coincidir en la urgència de reforçar el model d’habitatge social i en la importància de connectar habitatge, salut mental i comunitat.
Conclusió: l’habitatge és salut
La sessió va deixar un missatge inequívoc: l’habitatge és un determinant de salut. Sense estabilitat residencial no hi ha recuperació, no hi ha continuïtat terapèutica i no hi ha autonomia.
Les persones amb problemes de salut mental mereixen projectes de vida dignes, i això comença per una llar. I com va demostrar la intervenció de Carme Trilla, aquest objectiu és assolible si es reforça la col·laboració entre administracions, entitats i societat civil.
Es pot veure tota la compareixença aquí.
La sessió va deixar un missatge inequívoc: l’habitatge és un determinant de salut.
