Reivindiquem l’habitatge com a política clau de salut pública a la II Jornada COHABITAC
7 d'octubre de 2025
Aquest 2025, les Nacions Unides han volgut enfocar el Dia Mundial de l’Hàbitat en com transformar una situació de crisis en una oportunitat per crear ciutats més inclusiva, sostenibles i cohesionades.
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Habitat, COHABITAC —la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social, de la qual Hàbitat3 forma part— va celebrar al Hub Social de Barcelona la seva segona jornada anual, sota el lema “Habitatge i Salut: reptes per a una resposta estructural”.
La trobada va reunir representants del sector social, de la salut i acadèmics per reflexionar sobre la relació directa entre la manca d’habitatge digne i l’impacte en la salut física i mental de les persones. Es va posar de manifest que la precarietat residencial genera costos socials i econòmics que acaben recaient sobre altres pilars de l’estat del benestar, com el sistema sanitari o els serveis socials.
L’habitatge com a quarta pota de l’estat del benestar
En la inauguració, Carme Trilla, presidenta de COHABITAC i Hàbitat3, va reivindicar que “l’habitatge ha de ser considerat una política de benestar al mateix nivell que la salut, l’educació o els serveis socials”. I va afegir que “una millor provisió d’habitatges dignes i assequibles per al conjunt de la població estalviaria molts esforços personals i pressupostaris del sector sanitari. La manca d’habitatge és una de les causes més significatives de molts problemes de salut mental.”
També va participar en l’acte el Sr. Josep Lluis LaFarga, Advocat i Vicepresident del Cercle de Salut, que va manifestar la importància de les trobades en què es donen la mà habitatge i salut i la necessitat que les entitats socials siguin un actor imprescindible en l’elaboració de polítiques públiques d’habitatge.
Impactes i costos del dèficit d’habitatge
La jornada va comptar amb la conferència inaugural del Dr. Andreu Segura, metge i expert en salut pública i excoordinador del Pla Interdepartamental de Salut, que va remarcar que “la salut pública té un plantejament col·lectiu, i per això l’habitatge i l’urbanisme han de formar part de les polítiques de salut”.
Posteriorment, es va dur a terme una taula rodona amb Carme Borrell, ex gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Guillem López Casanovas, Catedràtic d’Economia de la UPF i Director del CRES (Centre de Recerca en Economia i Salut), Ignasi Martí, Director de l’Institut d’Innovació Social, i de l’Observatori de l’Habitatge Digne d’ESADE i Maite Tudela, Presidenta de la Coordinadora de Comunitats terapèutiques, Pisos de reinserció i Centres de dia per a Drogodependents de Catalunya per analitzar com els dèficits estructurals en habitatge generen desigualtats socials i afecten especialment la salut mental. Es va coincidir en la necessitat d’impulsar respostes estructurals, coordinades i interdisciplinàries entre salut, serveis socials i habitatge.
En paraules de Carme Borrell, “la inseguretat habitacional està relacionada amb la pobresa energètica o la inseguretat alimentària, factors que sumen en el deteriorament de la salut de les persones”. A part, Ignasi Martí també va voler reivindicar el paper de les entitats socials, ja que “a més de l’habitatge també cal reconèixer l’acompanyament que les entitats fan a les persones i famílies, i per tant el finançament destinat a les fundacions i entitats que el fan.”
Amb aquesta jornada, COHABITAC consolida un espai de debat i reflexió col·lectiva sobre el dret a l’habitatge, i Hàbitat3 reafirma el seu compromís amb una visió integral, on l’habitatge és una condició indispensable per garantir una vida digna, saludable i plena.
