Sense habitatge la inclusió no pot ser completa

L’Abdesslam és un dels tres nois que viu en aquest pis d’Hàbitat3 a Granollers, després de viure en un garatge durant mesos. Ell és l’exemple de com accedir a un pis pot ser l’inici per, poc a poc, començar a construir un projecte de vida.

El pis on viu l’Abdesslam està cedit a Dimas, una entitat social amb més de 30 anys d’història que treballa a Granollers per la inserció laboral i social de persones en risc d’exclusió. Des de l’entitat sempre han tingut clar que per acompanyar a les persones la inserció havia de ser social i integral. Susana Sánchez, Coordinadora Pedagògica de Dimas, destaca com aquesta paraula, “integral”, és la més complicada d’aconseguir, ja que una acollida completa abraça molts aspectes diferents i l’accés a l’habitatge és el més difícil d’assolir.

Per a entitats socials com Dimas, que treballen per la inserció de persones en risc d’exclusió, poder tenir accés a un habitatge és fonamental per al seu projecte. Si les persones amb les quals treballen tenen la possibilitat d’accedir a una formació i a una feina, però després no poden viure en un pis digne, la inclusió no és completa. Per aquest motiu, des de Dimas han pogut accedir a un pis cedit per Hàbitat3 en un projecte totalment circular on ells mateixos han rehabilitat i adequat el pis amb la seva pròpia empresa d’inserció i són persones en risc d’exclusió amb qui ells treballen qui viuen en aquest habitatge.

Per la Susana i l’Abdesslam el canvi és evident i accedir a aquest pis és un petit pas més per tal d’aconseguir una vida millor. Podeu escoltar el seu testimoni, així com el del David Abad, Coordinador d’Obres de Dimas, en aquest vídeo.

Podeu veure més testimonis d’entitats o persones llogateres en aquest enllaç