Demanem l’aprovació de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme”

Com a entitat social que treballem per garantir el dret a l’habitatge de les persones en situació de vulnerabilitat, considerem necessària l’aprovació de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” impulsada per Arrels Fundació, ASSÍS Centre dAcollida, Caritas Catalunya, ComunitatSantEgidi Barcelona i Sant Joan de Déu ServeisSocials i pel catedràtic Antoni Milian de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En la intervenció que va fer Xavier Mauri en nom d’Hàbitat3 al novembre de 2022 davant la ponència del Parlament de Catalunya, va exposar la situació d’emergència habitacional al nostre país i els motius pels quals donem suport a l’aprovació d’aquesta llei:

A Catalunya tenim un dèficit estructural d’habitatges de lloguer social de moltes dècades, així menys 2% del parc és de lloguer social quan la mitjana d’Europa està en el 15%, amb molts països per sobre del 20%, com per exemple el Regne Unit, França i els Països Baixos. La despesa pública en polítiques d’habitatge és del 0,1% del PIB, front al 0,6% de mitjana europea i amb països per sobre de l’1%.

Més de 8.000 persones viuen en situació de sense llar, des de l’inici de la crisi del 2008 i fins a finals del 2021 s’han produït més de 100.000 desnonaments, les meses creades per la Generalitat i ajuntaments catalans per atendre emergències per manca d’habitatge reben més de 2.000 casos cada any; a Barcelona ciutat, més de 650 famílies esperen un pis d’emergència.

D’acord amb l’InformeInsocat 2022 d’Entitats Catalanes d’Acció Social, a Catalunya, més d’un milió de persones viuen en situació d’exclusió residencial: al carrer o en allotjaments temporals, en
habitatges insegurs, amenaçats per desnonaments o en situació d’amuntegament i segons l’InformeCàritas-Foessa 2022 520.000 barcelonins viuen en un habitatge que no reuneix les condicions per viure-hi i 300.000 no saben si podran mantenir el pis el proper mes per qüestions financeres i de pagament.

En aquest context només podem valorar de forma molt positiva la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, sent conscients de les
dificultats i dels gran reptes que presenta.

Considerem de la Llei un aspecte nuclear, central, la importància de garantir un espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres categories ETHOS en el termini de dos anys. La proposició de llei crea l’espai residencial digne, a través d’aquesta figura es garanteix un sostre a totes les persones que viuen involuntàriament al carrer. L’espai xresidencial digne s’articula com a dret subjectiu i, per tant, com a servei que es pot exigir en el cas que l’Administració no el presti.

Som conscients que aquest espai residencial digne no és un habitatge però considerem que ateses les greus dificultats per disposar-ne, és un pas endavant disposar d’aquests espais dignes que transitòriament permetran dignificar a les persones i evitar la seva sistemàtica vulneració de
drets. Aquests espais asseguraran que persones que hagin perdut el seu habitatge recentment no
caiguin en una dinàmica negativa que els dificultarà la seva inclusió social i evitarà que pateixin les greus conseqüències de viure al carrer i permetrà a les persones que porten molt de temps vivint en situació de sensellarisme una dignificació i una millora molt important de la seva vida i iniciar un període transitori cap a l’objectiu de disposar d’un habitatge digne en el futur.

Les entitats socials que ens dediquem a l’habitatge estem detectant que cada cop hi ha més persones en risc de perdre el seu habitatge per la baixada d’ingressos, la precarització laboral, els problemes de salut mental, causes que es retroalimenten entre elles i que condemnen a les persones a l’exclusió i en un risc molt elevat d’exclusió residencial i per tant d’entrar en situació de
sensellarisme.

L’aprovació de la Llei permetrà alleugerir el patiment i l’ansietat de les persones que viuen al carrer, malgrat en una etapa inicial no disposin d’un habitatge propi, però podran gaudir d’un espai digne amb serveis que el permetrà viure una vida més humana, una vida que tots i totes som mereixedors, i no viure sense llar amb tot el que significa.

Complementàriament a aquest espais dignes, la llei preveu que les administracions públiques han de prioritzar, en la normativa i en les polítiques d’habitatge, l’increment del nombre d’habitatges d’inserció disponibles i de pisos de lloguer social. Aquest fet el valorem molt positivament perquè actualment les persones sense llar queden excloses, en gran part de les adjudicacions d’habitatges protegits i assequibles, i només en programes específics s’ha previst la seva adjudicació a
persones en aquesta situació.

Un aspecte que considerem rellevant, fonamental, és que una vegada s’aprovi la Llei es dotin els pressupostos per que siguin efectives les mesures previstes, tal com preveu la Disposició Final 16a. Cal que tots siguem conscients que el greu dèficit d’habitatges de lloguer social es conseqüència de la baixa inversió pública durant dècades, i per tant l’única manera de revertir-ho es multiplicant la inversió pública durant molts anys.

Considerem que la Llei escolta el crit de les persones sense sostre, reconeixent els seus drets i
respon a les inquietuds de la societat civil, per aquest motiu i sobre tot perquè les persones que viuen al carrer no poden esperar més, demanem que aquesta Llei s’aprovi.

Podeu veure el vídeo de la seva intervenció en aquest enllaç